Durant el 1r semestre han retornat a Catalunya 50 empreses que van traslladar la seva seu al 2017/18. El saldo de vendes a Catalunya s’ha disparat fins als 1.048,8 M€ i lidera el rànking molt per sobre de Castilla i Lleó (181,7M€) que ocupa el 2n lloc

  • El increment del pes de les pimes també condiciona el desenvolupament de l’economia per la seva manca d’estructura, eines i recursos.
  • Els interessos de crèdits menors a 250.000€ continuen sent superiors en un 1% als de les empreses grans.
  • La preocupació per manca de mà d’obra qualificada va créixer més d’un 335% en les empreses de més de 50 treballadors
  • En total, la micro i petita empresa va registrar el 61,19% de la contractació indefinida. La contractació temporal va créixer a les empreses mitjanes en un 8,08%, i un 7,7% a les grans.
  • Les pimes són les que més creixen en la compra de serveis de clou computin, l’us de publicitat dirigida i signatura digital
  • Durant els sis primers mesos del 2019 Catalunya va concentrar el saldo més gran positiu de vendes de tot l’Estat amb 1048,8 milions d’euros per la tornada a territori català de dos empreses –operadores petrolíferes– del grup GM fuel amb un volum anual de negocio aproximat de més de 700 milions de euros.

La presidenta de Fepime, Ma. Helena de Felipe, i el secretari general de l’entitat, César Sánchez, presenten els resultats i les conclusions del “IV Informe de la situació econòmica i laboral de la PIME Catalana”, elaborat per la patronal a la seu de Foment del Treball. D’aquest estudi s’hi desprèn que les petites i mitjanes empreses són les que generen més ocupació, al voltant del 70%, i ho fan amb contractes indefinits; mentre que les micro i les petites en un 61,19%, molt per sobre de les mitjanes i les grans, que durant el sis primers mesos del 2019 han incrementat la contractació temporal en un 8% i un 7,7%% respectivament. Malgrat això, les pimes continuen registrant dificultats per la seva manca d’estructura, eines i recursos a l’hora d’afrontar nous reptes i canvis de l’entorn. Per aquesta raó l’increment del pes de la pime en el teixit empresarial condiciona el conjunt de l’economia. És imprescindible reforçar les polítiques de creixement empresarial per augmentar la grandària de les empreses espanyoles i catalanes. A mesura que les empreses poden créixer, augmenten les seves possibilitats de disposar i gestionar les eines necessàries per fer front a les oportunitats dels mercats i donar les respostes a les necessitats per mantenir-se estables i solvent i créixer al mateix ritme que el seu entorn.

Més pimes

No es tenen dades actualitzades, en l’àmbit autonòmic del nombre d’empreses en funció a la seva grandària. En l’àmbit estatal, l’agost de 2019 hi havia 20.586 empreses més inscrites a la Seguretat Social que el 2018 (0,72%). Respecte del 2017, l’increment va ser de 39.175 empreses (1,37%). Es pot apreciar que durant els últims dos exercicis es van incrementar, sobretot el nombre d’empreses petites i els autònoms (pimes sense assalariats).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades estretes del Portal “Cifras Pyme”, del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social

Mà d’obra qualificada

Les dificultats per trobar mà d’obra adequada és molt similar entre les pimes i les empreses grans. Però les possibilitats de les empreses més petites per retenir el talent humà dins de les seves organitzacions són molt limitades. Això es veu reflectit en l’increment de la preocupació per la manca de recursos humans amb la formació requerida per les empreses. Respecte al 2014 aquest preocupació es va incrementar un 267% en les microempreses, més d’un 343% en la petita empresa i un 335% en les empreses de més de 50 treballadors.

Finançament

De la mateixa manera, l’accés al finançament també és un graó més que ha de superar la Pime: els interessos dels crèdits de menys de 250.000 € (atribuïts sobretot a les empreses més petites)  continuen sent superior als de les grans empreses per més d’un 1%. Durant aquest últim any, les operacions de crèdit nou a empreses van caure un -6,32% respecte a l’agost de 2018 en les operacions de menys de 250.000€; un -1% en les operacions que oscil·len entre els 250.000 i 1M€ i, per el contrari, van créixer un 35,69% en les operacions superiors al milió d’euros.

Període Mitjà de Pagament (PMP)

Un altre factor que preocupa a les empreses, i sobretot a la Pime, és l’endarreriment en els terminis de pagament; l’agost del 2019, el període mitjà de Pagament a Espanya era de 40,17 dies i a Catalunya de 42,94 dies. Cal destacar que Catalunya va ser l’única Comunitat Autònoma que va disminuir el seu PMP en aquest mes, concretament, ho va fer en 8,80 dies (17,01%) respecte al juliol.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Hisenda i Funció Pública

Exportacions

Pel que fa a les exportacions catalanes, de gener a juliol de 2019, la xifra total d’exportació es va incrementar respecte al mateix període del 2018 en un 2,8%, la variació interanual del nombre d’exportadors regulars (aquells que van exportar durant els últims 4 anys consecutius) també es va incrementar un 0,3%. A Espanya la situació és similar, l’increment interanual de les exportacions per al mateix període va ser del 2% i dels exportadors regulars del 2,3%.

Si bé no es tenen dades per grandària d’empresa, es poden atribuir a les pimes i autònoms les exportacions més baixes. Es destaca que, en el primer semestre de 2019, el nombre d’exportadors regulars que fan vendes per imports inferiors a 5.000€ i dels exportadors regulars que exporten per valors entre 5.999€ i 25.000€ ja han superat els exportadors regulars de tot el 2018 tant al territori autonòmic com en el conjunt de l’estat. Concretament a Catalunya al juliol hi havien 4.053 exportadors regulars de menys de 5.000€ i en tot el 2018 hi van haver 3.783 exportadors. A Espanya els exportadors més petits de gener a juliol van arribar als 12.024 i en tot el 2018 van ser 10.736. També hi ha un fort increment dels exportadors de més de 5.000€ i menys de 25.000€ tant en l’àmbit català com estatal.

Confiança de les empreses

La confiança de les empreses per a l’últim trimestre del 2019 va ser superior a Catalunya que a Espanya, si bé en tots dos territoris la variació intertrimestral va ser negativa. Al territori català, les mitjanes empreses van rebaixar la seva confiança un 5,55% respecte al tercer trimestre del 2019; en l’àmbit estatal van ser les empreses petites les que més van rebaixar la seva confiança, en un -3,38%.

Precisament, entre els factors que influeixen en l’evolució de l’Índex de confiança de les empreses a Catalunya es destaca la debilitat de la demanda, les dificultats financeres, l’augment de la competència i la manca de mà d’obra adequada. Cal destacar que mentre que els primers tres factors esmentats s’han anat reduint en els últims exercicis, la preocupació per no trobar mà d’obra amb les capacitats adequades s’ha incrementat notablement en tot el teixit empresarial durant els últims exercicis.

La variació intertrimestral de la confiança empresarial de l’últim trimestre del 2019, va disminuir en totes les Comunitats Autònomes. Les baixades més importants van estar les d’Extremadura (-6,5%), País Basc (-5%) i Illes Balears (-4,7%). A Catalunya, la caiguda va ser del -2,8%, focalitzant-se el descens, en les mitjanes i petites empreses, que van tenir una variació intertrimestral del -5,5% i del   -2,77% respectivament. Només les empreses de més de 1.000 treballadors van obtenir una variació positiva amb un 2,49% respecte al tercer trimestre.

Evolució de les TICS a les empreses espanyoles

A Catalunya, les dades del primer trimestre de 2019 publicades per l’INE, estableixen que el 99,11% de les empreses amb més de 10 treballadors tenien ordinadors i el 63,05% tenien personal que utilitzava ordinadors amb fins empresarials. Els resultats de l’ús de les TICS de 2019 per grandària d’empresa a nivell autonòmic, es publiquen al desembre.

A nivell Estatal, cal destacar que fins al primer trimestre de 2019, gairebé el 92% de les empreses petites utilitzaven algun sistema de seguretat TIC, aquest percentatge puja al 96,8% i 98,2% en les mitjanes i grans empreses. Cal destacar també la variació interanual positiva de la compra de serveis de Cloud Computing utilitzat a través d’internet, que ha estat del 24,81% en la petita empresa, del 11,94% en la mitjana empresa i del 12,82% en la gran empresa.

Per oposat, la variació interanual de anàlisi de Big Data a tots els trams empresarials va estar negativa: -27,24% a la petita, -29,15% a la mitjana i -3,77% a la gran empresa.

Canvi de domicili de les empreses

Sobre la base de dades obtingudes d’INFORMA B&D, durant el primer semestre del 2019, 2.766 empreses van traslladar el seu domicili social a una altra comunitat autònoma. A Catalunya, 440 empreses van traslladar la seva seu social fora del territori català, mentre que 324 van entrar en el mateix, deixant un saldo d’entrades i sortides negatiu de -116 empreses.

Si bé és cert que encara el saldo entre la sortida i l’entrada d’empreses a Catalunya durant el primer semestre del 2019 continua sent negatiu, els resultats s’allunyen molt dels períodes anteriors. És possible observar que la variació interanual del saldo d’entrades i sortides d’empreses del primer semestre ha sigut del -94,40% (-116 contra -2.072) i la variació intersemestral ha sigut del -51,05% (-116 empreses al primer semestre de 2019 i -237 empreses al quart semestre del 2018).

Des d’octubre de 2017, degut en gran part a la situació política de Catalunya els canvis de domicili social van augmentar considerablement, arribant al seu punt màxim el primer semestre del 2018 (quan el saldo de les empreses que sortien i entraven de Catalunya va ser de -2.072 empreses) per disminuir immediatament al segon semestre un -88,56% (el saldo va caure a -237 empreses). De gener a juny del 2019, 50 empreses van tornar a instal·lar-se a Catalunya després d’haver traslladat la seva seu el 2017 o el 2018.

Durant els primers sis mesos del 2019,  Catalunya va concentrar el saldo més gran positiu de vendes de tot l’Estat amb 1.048,8 milions d’euros. Li segueixen Castellà i Lleó (181,7 M€) i Ceuta (138,1 M€). Per contrapartida, Madrid va registrar el pitjor saldo negatiu (-720,9 M€), seguida d’Andalusia (-315,3 M€). En part aquesta situació s’explica per la tornada a territori català d’una cinquantena d’empreses que s’havien traslladat durant els exercicis anteriors, entre les quals es destaquen dues empreses del grup GM Fuel, amb un volum de negoci anual de més de 700 milions d’euros.