Amb el lema “Resiliència, digitalització i sostenibilitat, les claus per a la recuperació de la pime catalana”, Fepime tanca el seu 4rt Congrés.

El IV Congrés de Fepime, que durant quatre mesos ha celebrat 22 trobades amb organitzacions empresarials sectorials i territorials, ha exposat la relació de les principals necessitats de les pimes catalanes. La dificultat per captar i retenir talent, la millora de les relacions amb les administracions públiques, la necessitat d’ajuts, els processos de digitalització, la sostenibilitat o la manca d’infraestructures que millorin la competitivitat de les empreses, han estat presents a totes les sessions de treball.

A l’acte de cloenda la presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe, ha demanat que “microempreses i pimes s’uneixen per ser competitives i impulsar l’economia”. En el mateix sentit, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha avançat que s’implementarà un pla d’acció per enfortir el teixit productiu i que les empreses incrementin la seva dimensió, amb l’objectiu de passar de 8.000 a 20.000 el número de pimes amb més de 50 treballadors al 2030. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha demanat també la pròrroga dels ERTO “mentre s’allargui la crisi, continuaran sent necessaris”; i la flexibilització dels crèdits ICO concedits durant la pandèmia “donat l’elevat endeutament de les empreses”.

De Felipe ha destacat la principal preocupació dels empresaris per la falta de personal qualificat i la desviació respecte a oferta laboral i demanda empresarial de professionals. En tot cas, ha referit una dada positiva: “el curs 2020-2021 ha tingut un  17,4% més de nous alumnes de Formació Professional. Pot ser comencem a fer bé alguna cosa”, ha dit.

El nou secretari general del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, s’ha compromés a facilitar la gestió administrativa i l’accessibilitat als Fons Next Generation per a les petittes i mitjanes empreses i la creació d’una oficina d’atenció a les pimes.

El secretari general d’Industria, Comercio y Turismo de España, Raül Blanco, ha mostrat les bones perspectives de la recuperació econòmica intensa que es preveu per als propers mesos, coincident amb la progressiva resolució dels Fons europeus Next Generation.

Les conclusions

1. Talent i Formació

Si a l’anterior Congrès (2018) l’aspecte més recurrent ja va ser la manca de personal qualificat, en aquest 4rt Congrés aquest aspecte pren encara més importància i urgència. Tot allò relacionat amb la dificultat per trobar personal qualificat, les desviacions entre oferta formativa i la oferta laboral de llocs de treball, en definitiva, la preocupació per la captació, gestió i retenció del talent ha estat una necessitat recurrent en gairebé totes les trobades empresarials d’aquest Congrés.

La manca de personal especialitzat ha evolucionat cap a una mancança de talent generalitzat. Es necessita trobar talent nou, joves i experts que acompanyin a les empreses a portar a terme una  transformació digital i cultural.

La retenció del talent en les zones més despoblades es fa molt difícil degut al poder d’atracció cap a ciutats més grans que poden oferir millors condicions i oportunitats.

La normativa de Formació Professional continua sense recollir les peticions del teixit empresarial i d’aquesta manera la formació dels estudiants no s’adequa a les necessitats del mercat. La indústria és molt poc atractiva pels joves i la Formació Professional no està resolent amb eficàcia la mancança de qualificacions necessàries per a les empreses. No hi ha vocació per aprendre determinades professions i oficis, el que comporta que determinats perfils i professions no trobin la mà d’obra necessària per continuar amb la seva activitat.

La formació és clau per l’evolució del teixit productiu, però sense redefinir els continguts curriculars de la formació, alineant-los als diferents sectors  industrials es continuarà parlant de la mateixa mancança i la bretxa cada vegada es farà més gran. S’ha perdut la figura de l’aprenent, bàsica perquè els joves es converteixin en els operaris qualificats del futur.

2. Relació amb les Administracions Públiques

La situació de pandèmia viscuda durant l’any 2020, amb moltes restriccions a l’activitat empresarial, així com els reptes futurs de reactivació econòmica i reconstrucció, han evidenciat, encara més, la importància d’una necessària comunicació i cooperació amb les administracions públiques a tots els nivells.

La presa de decisions durant la pandèmia, amb un diàleg insuficient amb els agents socials, ha ocasionat errades i desconcert que es podrien haver evitat.

Es requereix que les administracions i els polítics tinguin en compte a les empreses, les patronals i els sindicats a l’hora de prendre les decisions, amb la finalitat d’establir un colideratge efectiu per potenciar la competitivitat de Catalunya.

El sector empresarial reclama una col·laboració publico privada real i efectiva per donar resposta a les necessitats i mancances de les pimes

Desenvolupar una administració àgil i eficient, adaptada a les noves tecnologies, que garanteixi una millor comunicació amb les empreses.

3. Ajuts

La crisi sanitària que vivim des del febrer del 2020 ha condicionat l’activitat empresarial, derivant en una crisi econòmica que es continua allargant amb moltes mesures restrictives que s’han anat aplicant amb l’objectiu d’evitar la propagació de la malaltia. Això ha suposat per a  les pimes de determinats sectors una situació extrema que ha generat pèrdues que estan posant en risc la continuïtat i la supervivència de molts negocis.

Les empreses necessiten ajudes directes, no préstecs, que els hi ajudin a resoldre els problemes de solvència.

Es demanen ajudes que estiguin a l’alçada de les necessitats i les pèrdues que van tenir les empreses, en especial, ajudes directes als sectors més afectats.

Es necessiten ajudes reals, immediates i directes a les empreses, com la reducció o exempció d’impostos, incentius econòmics, l’allargament dels ERTOS i dels crèdits ICO.

Les mesures de contenció adoptades han estat insuficients, en especial les dirigides a les pimes i micropimes.

Existeix un cert excepticisme respecte als fons europeus de recuperació degut a la falta d’un interlocutor o representant clar que garanteixi que la distribució es farà de forma ordenada i donant resposta a les necessitats de les empreses que generen llocs de treball.

La millor manera d’incrementar els ingressos fiscals és donar suport a un creixement sòlid, amb estímuls forts i sostinguts a les empreses.

4. Digitalització

La digitalització ha seguit present en totes les sessions del Congrés amb la diferència que en el 2018 el debat es centrava en la necessitat de que les pimes entressin en el mon digital per garantir la seva viabilitat  i en aquesta edició, gràcies a l’acceleració del processos de digitalització motivats per la pandèmia, el debat ha derivat cap a la necessitat d’un acompanyament més especialitat.

És important continuar i aprofundir en la tasca de divulgació d’eines digitals i ensenyar com aquestes poden ajudar a augmentar la productivitat i l’eficàcia de les empreses al mateix temps que reduir els costos i millorar l’activitat i funcionament general de les empreses.

5. Sostenibilitat

Un dels objectius principals de la política europea és la sostenibilitat, amb la finalitat de créixer de forma compatible amb la protecció del medi ambient i la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Les pimes en aquest Congrés han manifestat la necessitat d’afrontar aquest repte tenint en compte les tres variables de la sostenibilitat: econòmica-ambiental, social i reguladora.

La creació d’impostos verds ha d’anar acompanyada d’altres mesures dirigides a activar conductes mediambientals adequades sense provocar una pèrdua de competitivitat.

S’ha de garantir que tots els canvis i avanços en matèria d’economia circular siguin accessibles per a les pimes. Les ajudes dirigides específicament a aquest desenvolupament sostenible i a l’adopció de les noves tecnologies també han d’estar pensats per a les micro i petites empreses perquè tinguin opcions a accedir-hi.

Per facilitar la transició verda, s’han de garantir les infraestructures necessàries per portar-la a terme.

6. Altres temes

  1. Potenciar la indústria com a motor econòmic del país.
  2. La crisi derivada de la pandèmia es nota molt en l’increment dels preus (sobre tot del transport i matèries primeres) i en l’ajornament del subministrament de les mercaderies.
  3. La pandèmia també ha posat de manifest la importància de ser capaços d’auto proveir-se per no dependre de tercers.
  4. La falta de sòl industrial de gran format perquè les empreses que vulguin créixer, no hagin de marxar del territori i també per atraure noves indústries que ajudin a minvar el procés de despoblació que pateixen determinades comarques.
  5. Es lamenta la manca d’inversions per part de les administracions per a la millora de les infraestructures, especialment les relacionades amb el transport i les comunicacions. Aquesta situació no només resta competitivitat a les empreses de la zones més despoblades, sinó que també limita les seves possibilitats de créixer i desenvolupar-se.
  6. Si les infraestructures milloressin seria més fàcil que les empreses industrials s’instal·lessin a les comarques més perifèriques i, de retruc, tindrien més capacitat per retenir talent.
  7. L’oportunitat que suposa la Llei de les APEUs per promocionar i millorar, les condicions dels polígons industrials amb un model basat en la col·laboració publicoprivada.
  8. La manca d’inversió en maquinària i en la reindustrialització i les dificultats burocràtiques a l’hora de proposar i muntar noves indústries.
  9. Les ajudes per desenvolupar I+D es donen amb més facilitat que les dirigides a renovar instal·lacions i aquestes també són necessàries
  10. Als eixos comercials a les ciutats moltes botigues i comerços estan tancant, deixant grans locals buits que no es tornaran a obrir. Per combatre aquest tancament es necessita un compromís polític dels ajuntaments per no buidar els carrers. És important que els tallers i les empreses tornin per crear un entorn agradable a la ciutat, ja que aquest sempre ha estat un motor desenvolupador important i significa un atractiu més de les nostres ciutats
  11. Es va considerar que la Llei de les APEUS aprovada pel Parlament de Catalunya és una bona eina perquè tècnics preparats planifiquin l’adequació dels entorns dels eixos comercials amb la fi de que siguin més sostenibles.
  12. S’ha de buscar un punt d’equilibri amb suport a la digitalització però també a millorar el comerç físic o la gestió dins el comerç. Amb la Covid, el procés de transformació digital del sector va augmentar, però el comerç no és únicament digital i les botigues físiques també necessiten poder accedir a subvencions i ajudes per sortir-se’n endavant.

Les sessions de treball es van iniciar amb l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i baix Llobregat el 23 de febrer i la última trobada va tenir lloc el 25 de maig amb la Agrupació Espanyola del Gènere de Punt i el Cluster Català de la Moda – Modacc. Per part de Fepime Catalunya, l’equip de treball al llarg dels quatre mesos de congrés ha estat el mateix per tal de poder tenir una visió global de les inquietuds de cada sector i territori i ha estat encapçalat per Maria Helena de Felipe, presidenta; César Sánchez, secretari general i Natalia Noemí Baldan del departament laboral.